Trajinen les oronelles la seva ombra entre fils de cosir cels.
Tu dius que tornes de pescar.
Abaix, el lleter fa sonar les jerres dins del carro.
No plou.
No plou.
Poema arrelat
Primera entrada no llegida • 2 entrades
• Pàgina 1 de 1
Poema arrelat 241
Autor: Gongo » dc. 9 feb., 2005 21:40
El sutje dels teus llavis em deixa de sobte badat.
L'heura encara hi és.
Torna a passar el lleter amb el renou de les jerres, i dos infants ja no ho són.
Era la teva mare quí mirava?
Entra la vespa que plourà plors.
L'heura encara hi és.
Torna a passar el lleter amb el renou de les jerres, i dos infants ja no ho són.
Era la teva mare quí mirava?
Entra la vespa que plourà plors.
- Gongo
2 entrades
• Pàgina 1 de 1
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant