[phpBB Debug] PHP Warning: in file [ROOT]/includes/session.php on line 1042: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at [ROOT]/config.php:1)
[phpBB Debug] PHP Warning: in file [ROOT]/includes/session.php on line 1042: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at [ROOT]/config.php:1)
[phpBB Debug] PHP Warning: in file [ROOT]/includes/session.php on line 1042: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at [ROOT]/config.php:1)
[phpBB Debug] PHP Warning: in file [ROOT]/includes/session.php on line 1042: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at [ROOT]/config.php:1)
[phpBB Debug] PHP Warning: in file [ROOT]/includes/functions.php on line 4752: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at [ROOT]/config.php:1)
[phpBB Debug] PHP Warning: in file [ROOT]/includes/functions.php on line 4754: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at [ROOT]/config.php:1)
[phpBB Debug] PHP Warning: in file [ROOT]/includes/functions.php on line 4755: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at [ROOT]/config.php:1)
[phpBB Debug] PHP Warning: in file [ROOT]/includes/functions.php on line 4756: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at [ROOT]/config.php:1)
• Mostra el tema - Lògica existencial, el món de la PSÍQUICA.

Lògica existencial, el món de la PSÍQUICA.

Lògica existencial, el món de la PSÍQUICA.

UNREAD_POSTAutor: antoni juan i albons » dc. 5 abr., 2006 18:46

Tractar de psicologia és enfocar l´atenció al concepte que més es resisteix a ser descobert, l´essència humana.
L´essència és el nom que he donat a l´ànima per diferenciar-la del sentit religiós o espiritual que antany se li va donar.
Totes les coses evolucionen i la psicologia també ho ha de fer per no quedar-se en un temps on el seu coneixement, sinó massa minso, era molt limitat; és cert que aquesta ciència evoluciona, però les xacres mentals ho fan amb una intensitat major a causa de l´actual existència més material que humana.
Amb això no vull dir que jo sia un erudit en la matèria, ni molt menys, però les ambicions cognoscitives, crec, sempre són interessants per aportar quelcom a la ciència que en general tracta del coneixement de la salut mental de tothom; dit això per aclarir-ho i per no crear falses expectatives, continuo.
Tractar aquest tema no vol dir aprofundir en els abismes interns de la psique, però sí sobre alguns dels greus problemes que afecten als éssers humans a causa del desgavell que el 6tma produeix sobre llurs pròpies essències.
Solitud, manca de coratge, fracàs d´emancipació, dependència familiar, complexitats, altivesa, desordres de la personalitat, manca d´adaptació, estètica absurda versus salut estètica, etc i etc i etc.
Aquest, crec, que pot ser un bon apartat on tractar aquestes "delicatessen essencials".
L´anonimat en aquest Fòrum pot ser una bona tapadora per aquells-es que vulguin aportar alguna cosa sense descobrir la seva identitat, malgrat ja sia tot un fet l´anonimat general del Fòrum.
Als qui els hi vagi la "conya" abstenir-se si us plau, no ho dic per reprimir-vos la vostra llibertat d´expressió, sinó perquè, al manco, hi hagi algun punt on la sornegueria estigui al marge de la riota que aquí no cal.
Una simple mala interpretació ja pot esdevenir l´inici d´un problema existencial; quantes vegades, sinó mils, s´ha reiterat que "conèixer-se hom mateix" és bàsic per aconseguir un mínim de felicitat, i quantes vegades, sinó també mils, sabem que convivim amb un desconegut, amb el mateix "hom mateix"?
Bé, llevau-vos les manies de sobre i intenteu donar un pas endavant sense la bena als ulls, veureu com la Vida es presenta més encisadora que mai, salut!
antoni juan i albons
 
Entrades: 67
Membre des de: dv. 17 feb., 2006 20:43
Ubicació: intransitiva

Re: Lògica existencial, el món de la PSÍQUICA.

UNREAD_POSTAutor: KB » dc. 5 abr., 2006 23:49

No puc estar més d'acord amb tu, antoni juan. L'únic punt que m'ha sobtat una mica ha estat aquesta concepció dualista de l'ésser humà.

antoni juan i albons ha escrit:Tractar de psicologia és enfocar l´atenció al concepte que més es resisteix a ser descobert, l´essència humana.
L´essència és el nom que he donat a l´ànima per diferenciar-la del sentit religiós o espiritual que antany se li va donar.
Totes les coses evolucionen i la psicologia també ho ha de fer per no quedar-se en un temps on el seu coneixement, sinó massa minso, era molt limitat; és cert que aquesta ciència evoluciona, però les xacres mentals ho fan amb una intensitat major a causa de l´actual existència més material que humana.


Essència? No, no... discrepo totalment. Per mi, la ment, la psiqué, la cognició (di-li el que vulguis) no és més que un producte del funcionament del cervell. És sota el meu punt de vista com un epifenomen... és a dir, sense cervell no hi pot haver psiqué (prefereixo dir-li cognició). Només es pot entendre la psicologia com a ciència si concebem la persona en termes "monistes" i res de "dualismes"...
No hi ha res més enllà del nostre cos, som pures reaccions químiques i molècules en moviment... Això és tot. El pensament són impulsos elèctrics. Res més. No pots deslligar el soma de la cognició si vols entendre l'ésser humà en la seva forma holística.

Respecte la visió tan negativa de què les "xacres mentals" creixen exponencialment, sí, és veritat, de cada dia esteim pitjor, però a mi encara me queden esperances (me va per dies, això sí) de què el canvi, encara que paulatí, és possible.
Q vagi bé!
KB
 

a l´amic KB

UNREAD_POSTAutor: antoni juan i albons » dv. 7 abr., 2006 20:04

L´evolució de l´homínid en homo es produeix a través de l´engrandiment del cervell i del perfeccionament del sistema nerviós, amb això queda clar que coincidim en aquest aspecte i que el desenvolupament psicològic és certament un procés neuronal.
L´Essència és per a mi el que per altres éssers humans pot ser per exemple l´ànima, i amb aquest nom entenc no un nucli espiritual, sinó una genètica psíquica que ha acabat generant el que es pot entendre com els Principis Existencials de la Humanitat, els valors pels quals tot ésser humà defensa állò al qual pertany, malgrat. és clar, avui dia sia una mena d´utopia a causa de la irrupció d´uns altres valors que res tenen a veure amb els anteriors susdits.
Tu, amic-ga KB, tindràs un coneixement psicològic que desconec, és normal, jo continuo l´estudi del pensament de Carl Gustav Jung i per la qual cosa intento no desplaçar-me gaire de la seva psicologia profunda, però si procuro adaptar-hi algunes cosetes que, personalment i amb molt de compte, vaig dilucidant.
De la Dualitat no en puc fugir per molt que em diguin, ja que crec fermament que tant l´Univers com l´Ésser Humà, ambdós, ixen mitjançant un procés Dual, i que l´únic que gaudeix certament d´unicitat és l´Infinit, la resta que pateix les sequeles del temps està condicionat per un model determinat, sia dual, trial, quaternal, etc...
El desenvolupament del cervell, coincidesc amb tu, és cognició, coneixença, si fos d´una altra faisó, crec, que encara romamdriem sota els estels a l´aixopluc d´un pensament erm.
Crec que tenim discusió per estona, benvingut al món que zela el Cerber.
antoni juan i albons
 
Entrades: 67
Membre des de: dv. 17 feb., 2006 20:43
Ubicació: intransitiva

Re: a l´amigA KB

UNREAD_POSTAutor: KB » dg. 9 abr., 2006 10:33

M'alegra veure que coincidim en certs aspectes. Tot i així m'hauràs d'explicar un poc més aquesta lògica dualista: no acab d'entendre això que dius de Principis Existencials de la Humanitat (PEH). Segons lo que he entès és com si hi hagués valors transculturals però personalment crec que els valors els ensenya cada societat a cada individu. No hi ha res que trascendeixi en temps i espai, per tant, no hi ha valors universals. Els valors que regeixen aquesta societat "aquí i ara" no seran (o no tenen perquè ser) els mateixos d'aquí a X anys. Els PEH no són innats. Quan naixem som com una "tabula rassa"; a mi em resulta impossible concebre "fets" ó "coses" o tenir certs valors que no hagin passat anteriorment per alguns dels sentits.

Gràcies per facilitar-me el nom de Jung perquè ja te tenc un poc més ubicat. T'he de dir que no el conec gaire en aquest home. Crec, i si m'equivoc ja me corregiràs, que ve de la Psiconàlisi i va ser deixeble de'n Freud. Me pareix que varen acabar barallats precisament perquè Jung no compartia amb ell l'etiologia sexual del comportament humà. Almenys això és la versió oficial que circula, perquè ses males llengües diuen altres coses.
Bé, no sé molt bé que postula en Jung perquè ja te dic que la Psicoanàlisi no ha estat mai una escola que me cridés l'atenció, més bé tot el contrari. Sens dubte Freud va ser un personatge únic i va tenir un fort impacte en la Psicologia. De fet, la majoria de les persones en parlar de "psicòlegs" lo primer que els hi ve al cap es el famós "diván". Personalment m'exalta molt perquè lo únic que va fer aquest senyor va ser fumar 4 porrets i posar-se a filosofar. I això, ho sabem fer tots: uns millor i uns altres pitjor.

Bé, incissos a part, si me pots fer arribar algunes de les idees de'n Jung t'estaria agraïda, mai està malament ampliar horitzons. Per altra banda, te diré que no tenc cap personatge predilecte però gent com Seki, Sacks, Luria les considero les meves esteletes... No sé si els has llegit mai però a mi m'apassionen.

Llavors, seguint amb això del dualisme... com estudies la psiqué? la cognció? com t'aproximes en aquesta "essència"? I sobrè què es sustenta aquesta essència?
Antoni Joan, fer-ne una aproximació dualista és complicar-se la vida! Perquè, com hi accedeixes? M'estàs dient que el cos i la psiqué (o cognició) són com dues línies que van en paral.lel però que mai es toquen i això no és cert!! L'un no pot ser sense l'altre, estan intimament relacionats. Són la mateixa línia! L'activitat cerebral "per se" és el que genera la cognició. I això és per mi una explicació molt més parsimoniosa que lo que tu proposes. No es que me senti en possessió de cap veritat absoluta però sí que és una aproximació en la qual m'hi sento còmoda i segura i a més a més, és un de les poques coses que tenc clares en aquesta vida.

Finalment, crec que no mos hem entès amb això de la cognició: per mi no només fa referència a un procés tan complexe com la intel.ligència sinó que engloba des dels processos més bàsics i instintius (gana, set, sexe...) fins als més complexos com la intel.ligència, llenguatge, memòria...

Molts records,
KB
KB
 

a l´amiga KB

UNREAD_POSTAutor: antoni juan i albons » dg. 9 abr., 2006 16:17

Veig que ets una persona matinera.
Els matins en tren d´eixir a un nou jorn són els moments en els quals el silenci és més intens i més enfollidor.
La veritat és que no sé pas com contestar a tot el que em demanes, ja que una persona com jo que aprofundeix en la irracionalitat i una com tu que basa la seva racionalitat en la ciència, valgui la redundància, no tenen pas gaire espai per convergir en una similitud entenedora.
M´explicaré.
He indagat sobre els autors que, per a tu, són les teves esteletes i he eduït que, comprensiblement, et bases sobre l´empirisme científic d´uns pensadors que em mereixen el més valuós respecte, però he d´iniciar aquesta "performança" explicant-te molt breument en que consisteix el pensament de Jung, el qual, per a mi, tracta d´una temàtica molt diferent de la que, a tu, t´encisa.
El pensament de Jung tracta especialment sobre l´Inconscient Col.lectiu, els arquetips, l´ànima, l´animus i, en temes psicopatològics, sobre la histèria, la demència, la neurosi, etc..., alguns dels primers
mai podran ser científicament provats, car la ciència, com tu saps, només es manifesta sobre les bases científicament argumentades.
A principis del segle XX la coneixença psicològica era, com deia en Jung, una ciència immadura, tal vegada massa incipient, però ara la cosa ha canviat gràcies a tots aquells que en un principi gosaren conjecturar una teoria sobre allò que, ho mantinc, era certament indemostrable.
La Dualitat, per a mi, no és cap doctrina ni res que vulgui trencar el dinamisme de cos/ment.
Estic gairebé d´acord amb tu amb tot el que respecta a la interacció cos/ment, entesa holísticament.
Jo no vull separar res de tot això, car entenc que un nivell evolutiu superior s´inicia a partir de la perfecció d´aquesta interacció.
La Dualitat és , per a un servidor, i a partir de l´inici universal, el Gran Esaclat, una condició sobre la qual està basat tot el desenvolupament posterior, es digui expandiment, evolució o transició d´un Forat Negre.
Des del moment que s´inicia l´Univers tot desenvolupament posterior es basa sobre una Dualitat pertinent que genera el principi en el qual està motivat l´expandiment susdit, en el cas humà, com a subproducte universal, també així ho crec.
Ho pot provar algú?, és clar que no, de moment, però, i la intuïció la pot provar algú sabent que és una funció irracional de la ment humana?, possiblement sí, i possiblement sobre l´Inconscient Col.lectiu que en Jung argumentava, el qual, crec, pot ser demostrable si a partir d´una concepció genètica, tan física com psíquica, un individu pot ser el resultat d´un romanent existencial esdevingut, és clar!
Amiga KB, jo no intent deslligar la soma de la cognició, tot al contrari, estic completament d´acord amb tu, àdhuc amb el concepte cognitiu que tu expresses enlloc de psique, per esmentar el desenvolupament cerebral de l´ésser humà, però has d´entendre, si vols, que si la racionalitat fos l´única via possible, encara avui en dia romandriem sota un poal foradat i pensariem que està plovent.
Respecto totes les formes de pensament, però crec que si la psicologia és un pensament o una metafísica, perdó!, destinada esbrinar la comprensió de la cognició humana, ja que tot problema psicològic ho entenc com un desordre de la interpretació, crec que ha d´entendre primer el funcionament de la psique o les mal formacions interpretatives de la mateixa si vol sanar la ja preocupant psicopatologia que de cada vegada més va en augment.
Els Principis Existencials de la Humanitat, (PEH), és una manera personal d´anomenar el que és l´Inconscient Col.lectiu d´en Jung i només vol fer referència a l´herència genètica que adquireix tot ésser humà amb la naixença i que al llarg de la seva existència conformarà el que és la seva essència..............................humana, concepte que dista molt de la concepció religiosa de l´ànima.
Tots tenim les nostres ambicions cognitives, uns més que altres.
Trobes uns autors que t´encisen i t´emmisceixes en un camí que cal treballar afanyadament per torbar algun indici de riquesa sense saber si altres autors de menys ressó mediàtic tenen més "raó" que els que cadascú ha triat.
La peculiaritat de cada individu troba "xocants", segons el moment, el pensament d´un escrutador intel.lectual i per la qual cosa pot acabar esdevenint un "deixeble" del mateix.
Que simple és imaginar-ho així!
La Dualitat no és una doctrina ni res que s´hi assembli, la Dualitat és la condició sobre la qual està basada l´Univers i tot el seu desenvolupament.
N´hi haurà, si és que hi ha Vida en altres planetes, que tindran més perfeccionada la seva existència i hauran adoptat un sistema superior, però això són ametlles d´un altre garrofer.
Aquí en el planeta Terra, i com tu has confirmat, de cada vegada més, més desgavell s´esdevé, creus que tot plegat és el resultat d´un procés racional?, no amiga!, si fos racional no hauria pas desgavell, sinó tot el contrari.
El problema és el de la inversió de la Dualitat que ha convertit la racionalitat, que molts interpreten com el resultat del progrés de la Humanitat, en autèntica barbàrie, sobretot perquè atempten contra els Principis Existencial de la Humanitat (PEH), com poden ser el dret a l´existència, la cultura o la conservació del medi sobretot.
No cal explicitar en que consisteixen aquests principis, seria absurd!
Qui surt de la condició humana, de la Dualitat, no li queda més remei que afrontar la insondable letargia de l´Infinit, l´ocàs prematur d´una existència absurda.
Si tinc o no tinc raó no ho sé, ni ho vull saber, però crec, com tu, que tota persona versada en la recerca d´una cognició adient a llur ambicions té la frígida obligació d´aportar un aclariment a l´existència que l´hi ha tocat viure, tot el contrari seria una faisó de demostrar la pròpia hipocresia amb hom mateix.
Les tardes del diumenge són perfectes per desembullar fils entremaliats i fer alguns glecs d´aigua d´Escòcia.
Salut amiga KB.
antoni juan i albons
 
Entrades: 67
Membre des de: dv. 17 feb., 2006 20:43
Ubicació: intransitiva

A l'amic AJA

UNREAD_POSTAutor: KB » dg. 9 abr., 2006 20:27

Efectivament, som bastant matinera ¬_¬
Si es dormir no fos una necessitat fisiològica t’assegur que no ho faria perquè seria una pèrdua total de temps. Això és s’únic consol que tenc.

Mem, has tocat molts de temes dels quals m’agradaria donar-ne també l’opinió:

-Per començar m’agraden bastant els coneixements basats en proves objectives i empíriques però això no vol dir que me cregui a ulls clucs qualsevol cosa que diu que està “provat científicament” així com tampoc me tanc davant altres formes de pensament. De totes maneres no t’enganyaré i te diré que en aquestes formes alternatives m’hi acost però de forma bastant escèptica (això sí, a en Freud no me’l puc ni atracar: és una creuada personal…).
I no m’agradaria que interpretassis aquest escepticisme de forma pejorativa. És una cosa que no puc evitar i som perfectament conscient de què això és un factor que juga en contra meu. Tanmateix, també tenc en compte de què aquest afany per fer ciència és només producte de l’exaltació científica tan característica d’aquesta època en què vivim, així que podria dir que, en certa manera, som un reflexe de lo que és la societat avui en dia. Potser d’aquí a uns anys haurà canviat aquesta concepció, o potser no (crec que ja s’ha exaltat tant que seria molt difícil tornar enrera).

-Tema dualisme/monisme: no cal insistir més. Des del primer moment vaig mal interpretar el que tu entens per dualitat. Veig que en Jung parteix de la premisa de què la dualitat és condició inherent al fer de ser humà. Però és que és veure la paraula "dualisme" (i els seus derivats) i poso en alerta els 5 sentits.

-Raó tenia en Jung quan parlava sobre la inmaduresa de la psicologia… tanmateix, sota el meu punt de vista, encara continua essent una ciència molt jove i molt eclèctica. Queda camí per fer. També cal dir que com que es fan moltes aproximacions des de diferents escoles i perspectives encara es dificulta més la seva unificació i un avanç coordinat però a la vegada tal varietat l’enriqueix, és com paradoxal. Ja te pots imaginar quina solució proposaria per la unificació ¬_¬

-Me repeteixo: no vaig desprestigiant als autors o pensadors que no són mediàtics o que ho són menys. En Jung, juntament amb Adler, també van tenir el seu ressò en la seva època. Les meves “esteletes” no les he triat en funció del seu prestigi sinó perquè el seu enfoc és el que més m’agrada i ho fan de forma prou entenedora. Segur que tu al llegir en Jung també penses el mateix i la passió que tu sents per ell no és ni més ni menys de la que sent jo al llegir en Sacks. I lo dels PEH, no sé si és que segueixo sense “pillar-ho” bé però sona molt innatista… Aquesta herència genètica no està mediada per la interacció amb l’ambient?

-Sobre les formes de vida en altres planetes, ben pensat no és tan improbable que en algun moment, alguna forma vida hagi existit en un altre planeta… ara bé, vida INTEL.LIGENT (en el sentit fort de la paraula), no.
De totes maneres, segueixo mantenint que som éssers racionals però per racional no vull dir que no tinguem sentiments i emocions. El que passa és que com a imperfectes que som no sempre utilitzem la racionalitat de la forma correcte. Estaràs d’acord amb mi en què no som purament instints, afortunadament els sabem controlar (la majoria de vegades). Les desgràcies d’aquest món són a causa de racionalitat mal utilitzada combinada amb una dosi adequada de poder (també mal utilitzat): una combinació explosiva.
Racionalitat no és perfecció. Racionalitat és saber pensar sobre què fem, per què, qui som, què volem… És ser conscient de què ets conscient i ser conscient de què els altres són conscients de si mateixos. Per mi, això és la característica que ens fa diferents de qualsevol altra forma de vida.

Una abraçada,
KB

P.D: alerta amb sos glopets d’h2o d’escòcia… jo m’inclin + x una cervesseta… en pots pegar més i anar més claret durant més temps.
P.D2: per “Seki” no deus haver trobat molta literatura, se m’ha colat una “S”: és Zeki, no Seki (Semir Zeki)
KB
 

Re: A l'amic AJA

UNREAD_POSTAutor: Visitant » dl. 10 abr., 2006 12:35

KB ha escrit: -Sobre les formes de vida en altres planetes, ben pensat no és tan improbable que en algun moment, alguna forma vida hagi existit en un altre planeta… ara bé, vida INTEL.LIGENT (en el sentit fort de la paraula), no.

I en aquest planeta, n'hi ha de vida inteligent? No ja en el sentit FORT de la paraula (que no sé què és) si no en un sentit més senzill, fluixet que diríem. N'hi ha o no n'hi ha? A on? Jo no en veig per enlloc.
Visitant
 

A l'amic Invitat

UNREAD_POSTAutor: KB » dl. 10 abr., 2006 13:57

Per intel.ligència en sentit "fort" entenc el fet de ser racional. Per tant qualsevol que sapi enraonar el podem considerar intel.ligent en aquest sentit. Ets animals com cans, moixos, perikitos, etc, etc no estan inclosos dins de sa categoria "forta" sinó més bé seria en so sentit "fluix", que és lo que tu me demanes. De fet no està malament quedar meravellats davant ses proeses que fan alguns animals però tanmateix dubt de què siguin conscients dels seus propis actes i per això no crec que se'ls pugui considerar intel.ligents en es sentit fort de sa paraula. No li donis més importància de lo que és perquè això de "fort"/"fluix" és una invenció personal.

No sé com entens tu sa intel.ligència, però m'imagin que deus tenir és llistó molt alt si en tot lo que dus de vida encara no l'has vista manifestada en cap de les diverses formes (ni forta ni fluixa). Si m'expliques lo que entens tu per "intel.ligència" seria de gran ajuda.
Per altra banda, veig vida intel.ligent cada dia, per tot arreu.
Esper haver-te ajudat.

Records
KB
 

Dilluns de passió............per allò de l´aigua d´Escòcia.

UNREAD_POSTAutor: antoni juan i albons » dl. 10 abr., 2006 18:40

Amiga KB, tenim tot el temps del món per intercanviar punts de vista relacionants amb la psicologia que professam, però crec que les vies que hem escollit, malgrat anar paral.lelalment, van unes més amunt que les altres.
M´explicaré, veig que per refiar-te de "les coses" fretures d´objectivitat, d´empirisme, i em sembla molt bé; en canvi jo sóc un escrutador de la psíquica, ja que el món més apassionant i que més m´encisa és aquell que roman entre vestigis psíquics.
Crec que per saber esdevenir racional, en el sentit de saber manejar el coneixement, primer s´ha d´entendre el procés irracional, tan propi com col.lectiu, i és aquest procés irracional, o psíquic, una vegada desvetllat, el que certament podrà fer emancipar la psicologia de la seva immaduresa.
Una vegada vaig gosar "performar" la conferència "Una interpretació psicològica sobre la Quadratura del Cercle" per donar sortida a tots els anys en els quals havia estat assajant sobre el pensament de Carl Gustav Jung, un tema que a partir d´un símbol de la totalitat (atenció) explicitava clarament el plantejament existencial humà enmig de l´Univers...............a priori, és clar!
Vaig arribar a la conclusió que la Psíquica, el món intern de l´ésser humà, està format per sis estrats repartits en dues intensitats, els quals són aquella genètica que ahir t´explicava, tot a causa de la mateixa evolució que aquest ésser ha sofert, i és per això que parlava dels Principis Existencials Humans, que més que principis, què tal si els t´anomeno "valors"?
Bé, deixem-ho de moment així, ja que possiblement podràs atalaiar que les unificacions, si són profitoses, sempre em semblen encertades, ho dic per si veus una mescladissa de filosofia i psicologia, malgrat aquesta última sia filla de la primera.
Salutacios KB.
antoni juan i albons
 
Entrades: 67
Membre des de: dv. 17 feb., 2006 20:43
Ubicació: intransitiva

dimarts eternament llaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarg

UNREAD_POSTAutor: KB » dt. 11 abr., 2006 19:39

És més que evident que tenim concepcions diferents de lo que és sa psicologia. Suficientment dispars com perquè mai arribem a un consens que ens satisfaci per igual a tots dos.
No sabia que fossis expert amb el tema “Jung”, ni que haguessis “perfomat” conferències sobre ell. Només llegeixes aquest autor? Ho dic perquè pentura podríem trobar altres temes comuns d’interès
Me pareix molt bé los des 6 estrats i ses 2 intensitats; tens alguna forma de demostrar-ho? Ho dic, perquè plasmat damunt paper acompanyat d'evidència d'algun tipus quedaria molt guapo. (Ho veus? Sempre que intentem discutir, estarem així).

Bé, avui ha arribat a ses meves mans un exemplar de’n Jung, concretament Los complejos y el inconsciente. Supòs que ja l’has llegit… És una pena perquè només en podré fer una lectura en diagonal ja que demà l’he de retornar al seu lloc d’origen ¬_¬ . He començat a llegir es tercer capítol titulat “Funciones y estructuras del consciente e inconsciente”. No té desperdici, però aquest homo me fa por. Frases com: “tenemos en B (referint-se a un dibuixet molt mono) la parte consciente del yo y en C su parte inconsciente, el mundo de la sombra:S ¿El mundo de la sombra? I a més en cursiva… fa molta mala espina; o també: “ En C el yo es oscuro y apenas si distinguimos algo en él; somos un engima para nosotros mismos”. (pp 115) :S :S :S

Per lo que veig dóna molta importància en aquesta part inconscient. Està clar que tot és coneixement que tenim no és posible activar-ho tot a la vegada, però d’aquí a afirmar que s’inconscient sigui un univers a part on s’hi couen molts de processos hi ha una bona passa. ¬_¬ No sé com païr això, tot i que lo que proposa té molta coherència interna. I remarc lo de interna, eh?
Per altra banda, veig que sa concepció de s’inconscient no coincideix exactament amb sa que té en Freud. Aquest, si mal no record, inclou dins s’inconscient ses pulsions d’eros i thanatos i en Jung inclou aquests instints dins de s’inconscient col.lectiu, amb ets famosos arquetips (m’equivoc?). Bé, són petits matisos, però a efectes pràctics no sé quines implicacions acaba de tenir. També hi ha un capítol d’interpretació de somnis… Has profunditzat tu dins d’aquest tema? Jo no ho veig gens clar. És un tema que no m’interessa gaire. Què en saps tu d’això? Com ho veu en Jung?
He quedat un poc feta pols quan he llegit un passatge on justifica es maltractament que donava en ets índigenes a força de un “látigo de piel de rinoceronte” :?: :?: :?: Perquè per lo vist era s’única manera que l’entenien… :?: :!: :?: No he acabat de llegir aquest troç ni el tornaré a reprendre…Si tu m’ho vols explicar, bé i si no, també.
Lo de “sa unificació” era una broma. Sa psicologia (per molt de greu que me sapi) és això: aprendre a nedar entre ses diferents aigües (que no són poques!).

Bona nit!
KB
 

final d´un dimarts eternament llaaaaaaaaaaaaaaaaaarg.

UNREAD_POSTAutor: antoni juan i albons » dt. 11 abr., 2006 22:03

Després de subornar la professora de filosofia per poder aprovar la filosofia de C.O.U., i finalment aconseguir-ho, vaig jurar que mai més tornaria patir l´infortuni d´una maldecapada com aquella.
Amb això l´únic que vaig aprendre va ser no tornar jurar mai més, ja que, a part de ser una solemne menjada de tarro, mai pots dir que això no ho tornaràs fer, sia el que sia.
Dotze anys més tard vaig tornar agafar aquell vell llibre de filosofia i vaig començar un nou curs, totalment personal, assajant més sobre els clàssics grecs que tota la resta plegada; volia saber els inicis del pensament sobre el qual s´ha basat la civilització contemporània, i a partir d´això vaig optar per assimilar tot aquell contingut filosòfic a la meva manera de pensar.
El destí va obsequiar-me amb un llibre d´un autor que mai havia sentit i quan el vaig llegir per enèsima vegada vaig copsar una gran similitud entre l´autor, en Jung, i la meva "follia" existencial, el títol del llibre és "Psicologia y Simbólica del Arquetipo" d´editorial Paidós.
Una vegada empassada la majoria de la seva obra, vaig optar per aprofundir més dintre d´aquesta psicologia profunda, assajant des d´una perspectiva pròpia, però basada sobre l´autor esmentat.
La Quadratura del Cercle entesa com un símbol de la totalitat i semblant a la Pedra Filosofal em va fer decidir per esbrinar si un concepte d´aquesta mena tan recòndit seria interpretable en un sentit psicològic, i al final m´he convençut que sí ho pot ser.
Si es pot demostrar científicament?, supòs que amb el temps, sí, ben igual es demostra l´existència de Forats Negres, o l´existència que romanen rere l´ombra d´un altre planeta, etc.....
Crec que si l´ésser humà no acaba abismant-se en el lapse de l´absurd, i això que en du camí, possiblement vagi evolucionant i trobi noves vies per les quals pugui explicar-se simplement qui és i on es troba, respostes que semblen molt fàcils de contestar, però molt difícils d´interpretar, i això que una mala interpretació pot ser l´inici d´una psicopatologia.
Explicar-me sobre l´obra d´en Jung seria més llaaaaaaaaaaaaaaaarg que aquest dimarts, però respecte al llibre que has aconseguit et diré que és una entrada en fals, ja que parteixes d´una problemàtica sense tenir en compte el sentit primordial del seu pensament; segurament veuràs altres dibuixos entre els quals n´hi ha un que són un conjunt de cercles que volen significar uns altres estrats, diferents dels meus, a partir de la consciència fins al racó més profund de l´inconscient.
Si no t´agrada pas el psicoanàlisi, aquest llibre en fa referències actives.
Sobre si en Jung pegava o no als indígenes, només et puc dir que no ho sé pas, el que sí sé és que el titllaren de malalt allà on la psicologia l´ha considerat un dels exponents més valorats del segle passat.
A mi també em consideren un foll i només sóc un.......................
Bona nit.
Ps: tindrà res a veure el teu nom de KB amb un símbol químic?
Ara sí, bona nit!
antoni juan i albons
 
Entrades: 67
Membre des de: dv. 17 feb., 2006 20:43
Ubicació: intransitiva

Un dimecres que promet

UNREAD_POSTAutor: KB » dc. 12 abr., 2006 14:11

Esper que es suborn no te surtís molt car, amb so sentit de què no haguéssis de fer res que anés contra ets teus principis... ¬_¬
Sé cert que lo de sa Quadratura des Cercle ha de ser impressionant però clar, si ara m'ho presentassis seguramrnt no sabria valorar-ho així com se mereix perquè ja te dic que jo de'n Jung "ni flowers", tal i com hauràs comprovat.

Sa lectura en diagonal d'ahir va ser molt interessant; hi va haver un parell de coses que me varen fer mal però no les comentaré ja que com tu mateix has dit: "parteixes d´una problemàtica sense tenir en compte el sentit primordial del seu pensament".
Llavors s'emoció se perd.

Bé, esper que segueixis exposant lo ke penses de sa vida, del món, de sa psicologia...Si puc, m'afegiré en es debat.
I lo de KB... xDD, me va fer molta gràcia!! xDDD... No, en principi no té res a veure amb símbols kímics ¬_¬ Quin simbol químic creus que hagués pogut ser? kilobases (de s'ADN)? potassi - bor? kilobites (encara q no sigui kímic, kímic)?
Però no, no vaig pensar amb això quan m'ho vaig posar. Respon a una qüestió molt senzilla. I es teu nom, què? D'on surt aquesta "i"? Li dóna un aire molt intel.lectual...
Ale, que passis una bona tarda...
Ah! i procura mantenir es cervellet ocupat amb coses noves ke sa rutina és un dets seus pitjors enemics!!!!!!
dew!
KB
 

a l´amiga KB

UNREAD_POSTAutor: antoni juan i albons » dl. 17 abr., 2006 19:09

Quan vas aparèixer als Idus de Març em contestares amb un "som pures reaccions químiques i molècules en moviment" i vaig pensar qui podries ser..............per allò de la curiositat, vaja!
El meu cap no deixava de pensar en la teva irrupció racional i hi vaig donar voltes fins que em vaig assabentar que, a partir d´aleshores, hauria d´afegir la lletra alfa per adreçar-me a la teva persona.
Les voltes mentals, no sé perquè, em van portar a la idea que KB podria ser, per despistar encara més, BK, les inicials del teu nom, però quelcom em deia que més que el teu nom podrien ser les sigles del berkeli, el qual és un element químic radioactiu.
En una paraula, la imaginació va associar la teva frase, més amunt susdita, amb la irrupció que feres en aquest modest espai d´intercanvi d´opinions, sobretot per la manera d´entrar a matar......................,és broma, només per no deixar el concepte radioactiu sense explicació, qui sap!
Respecte a la rutina, coincidim; fa temps vaig fer un assaig titulat " Rompre la rutina d´un quòdlibet existencial" referent al problema de la monotonia quotidiana i que podria ser causa d´algun trastorn psicològic.
Efectivament, cal no caure en aquest desencís que és la rutina.
Una cosa si et vull dir, i és que els autors i la temàtica que t´han encisat mereixen tot el meu respecte, però hi ha dues parts que no poden anar separades, una és el procés racional que a tu tant t´atrau i l´altre és el procés irracional que a mi em té captivat.
Un ésser humà opta per qualsevol via de desenvolupament personal a causa del seu procés inconscient, allò que indueix una ment a escrutar el món ignot de la saviesa, a part de la seva voluntat, és el mateix món que porta dintre seu i, que moltes vegades, no sap dilucidar.
Cognició, com tu ben dius, és coneixença, però allò que no saben i està en nosaltres mateixos, com ho dius?
La intuïció és una funció mental que sempre s´ha associat als cervells més perspicaços, no sé si és el mot correcte, doncs, d´on prové aquesta informació certament irracional i que ha sigut fonament de moltes teories que han acabat essent empíricament acceptables?
Tu i jo caminam pel mateix itinerari, però per senderes diferents.

La "i" entre llinatges és per concretar que n´Antoni és part d´en Juan i de n´Albons, malgrat la realitat sia que sóc n´Antoni Juan i Albons.
El Psiquisme, el Si-mateix, està generat per la suma de la racionalitat "i" la irracionalitat en tot ésser humà.
Totes les coses per esdevenir necessiten una i.
Postdata: en el teu darrer comentari, veig, utilitzes molt akest nou vocabulari mutant k kanvia segons quines lletres per unes altres, tindran les teves sigles quelcom a veure amb això?
k m dius? Aquest darrer mot no es refereix a unes altres sigles!
antoni juan i albons
 
Entrades: 67
Membre des de: dv. 17 feb., 2006 20:43
Ubicació: intransitiva

UNREAD_POSTAutor: Un selenitacoix » dl. 17 abr., 2006 19:32

Perquè "Juan" i no "Joan"?
(Ja he tret sa cussa i no sabía que fer)
Un selenitacoix
 

selenitacoix, però, de la Lluna?

UNREAD_POSTAutor: antoni juan i albons » dl. 17 abr., 2006 19:58

Lo bo de "Juan" és que quan vulgui podré tancar la "u" i convertir-la en "o", en canvi si la tanco i perdo la traça, com podré retornar al món dels mortals?
El dilema és no passar l´arada davant el bou, ni posar el sucre damunt l´ensaïmada abans d´ateserar el forn.
Per què?
Doncs, pel mateix de sempre, per no reincidir novament en una nova existència, ja n´hi ha prou amb aquesta que sembla mai acabar, no trobes?
T´agradaria ser selenitasa?
antoni juan i albons
 
Entrades: 67
Membre des de: dv. 17 feb., 2006 20:43
Ubicació: intransitiva

Següent

Torna a: Poesia virtual

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

cron